Alto el bloc!

L'assemblea d'esquerra ha decidit no donar suport a la candidatura de Giménez.

[@more@]

Ens esperen quatre anys de molta feina i molta il·lusió a l'oposició.

Possiblement aquesta feina es veurà reflectida en un altre bloc, però aquest era només per a la campanya.

Han estat 10 setmanes intenses i, a moments, extraordinàriament divertides. Les urnes ens han posat a tots i a totes al lloc on les persones que han anat a votar creuen que hem de ser.

La campanya ens ha posat a tots i a totes al nivell que ens toca.

Fins aviat. 



1 comentari

Flors i violes

Ahir ens vam trobar amb els socialistes.[@more@]

Pau, amor i llenties, bon rotllo, d'acord en tot…

Ho podeu veure al bloc del Giménez 

Bé, ja ho veurem d'aquí a dos anys… Em va donar la sensació que no s'esperaven guanyar -no és una sensació, no se n'amaguen- i que en determinades àrees tenen un projecte molt difós, per dir-ho d'una manera políticament correcta. Casualment algunes d'aquestes àrees és on esquerra té un projecte més treballat i un model de municipi més definit.

Quin model exacte de municipi tenen és una cosa que ahir no era el moment però que a mi em preocupa. Vaig escoltar el debat de candidats a Ràdio Castellar amb atenció, però entre que el Giménez duia el tema poc preparat, i el seu micròfon que no se sentia gaire bé, em vaig quedar amb el dubte. 

També em va donar la sensació que algunes dels detalls que nosaltres considerem importants per a l'acció de govern els propers quatre anys -penalitzar als regidors que facin campana al ple o a comissions, per exemple- ells no s'ho havien ni plantejat.

En aquest sentit cada dia tinc més clar que la llegenda negra del Jordi té una vida més rica i plena. Ja es donava per segur que el Jordi voldria pactar per a mantenir la feina. Verificar que això no és així ha portat sorpresa a més d'un que ja comptava amb l'experiència del Jordi al consistori.

Espero, i ho dic de veritat, que ens costi fer oposició. Vol dir que Castellar aniria cap a molt bé i això, justament, és el que volem.

Per cert, ja que parlo de flors i violes… On de ben segur que no n'hi ha és a can convergent. No és cap secret que importants sectors del partit li han fet el llit a la Gatell i que, fins i tot, n'hi ha que han votat sociata. Abans no es puguin dedicar a fer oposició hauran d'escombrar sota els llits.

 

Aquí hi hauria d'anar el flors i violes del Quimi Portet versionat per l'Adrià Puntí -magnífic- Com que no l'he trobat us passo l'enllaç als Antònia Font versionant els Pink Floyd. Pels adeptes, genial!



Comentaris tancats a Flors i violes

Sant tornem-hi!

Hem fet una executiva i hem acordat proposar a l'assemblea passar a  l'oposició els propers quatre anys.

[@more@]

No hem aconseguit l'objectiu més vistós que era augmentar la presència a l'ajuntament, però n'hem aconseguit un altre de molt important: crear un equip de treball molt més nombrós i preparat del que hem tingut mai.

Ja tenim equip. I compartim una idea. Només ens queda triomfar!

 



Comentaris tancats a Sant tornem-hi!

Ens n’han fotut un sac

Els pitjors resultats d'esquerra en unes municipals des de 1991.

Hem tret 727 vots i un 8'24%.

No calen comentaris.

http://www.castellarvalles.cat/seccio.php?id=11668

 

[@more@]

Comentaris tancats a Ens n’han fotut un sac

De bat a bat

Anar a penjar pancartes de nit és, sens dubte, més divertit.

El problema és la son del dia següent!

 

[@more@]

Abans d'anar a penjar, però, vam fer una repassada de com està anant la campanya.

Vam comentar molt el debat de cares noves de Ràdio Castellar. En general coincidíem tots bastant, excepte l'Oriol que em sembla que va sortir amb la sensació de "amb amics així, qui vol enemics?" 

Evidentment que un debat es veu molt millor des de la barrera, però ser regidor d'esquerra és rebre per totes bandes a totes hores, per tant, comencem a curtir-lo! Ei! que se'n va sortir prou bé, i més si ho comparem amb el nivell mig del debat, però això ho tenim, que som molt exigents amb nosaltres mateixos.

Per cert, a mi també em va tocar el rebre: vaig presentar una proposta d'anunci que va ser rebuda amb el comentari de: "sí, d'acord, però el muntatge el faràs bé, no?" 

El debat, però, va donar moments impagables, com el d'un senyor d'una immobiliària fent bandera contra l'especulació o algú que es gasta allò no escrit en propaganda, proclamant l'austeritat.

Es va parlar força del debat de primeres espases  i com enfocar-lo. Curiosament, hi ha consens en les formes de fer les coses perquè hem parlat molt del contingut. Tenim l'ètica molt clara i l'estètica surt -gairebé- sola.

És constant la sensació que els resultats se'ns en refumen una mica. Penso que tothom qui participa a la campanya té molt clar què cal continuar treballant el dia després, i això dona molta seguretat. Els primers compassos, ara fa uns mesos, eren molt insegurs. Ara caminem per un terreny on ens sentim còmodes i trepitgem fort. Tenim confiança en nosaltres mateixos. I això no té preu.

Per cert, una cançó de l'astre intercomarcal. Un personatge certament molt segur de si mateix! 

 I un video:

 

Comentaris tancats a De bat a bat

Patint d’aquest mal.

Torno d'una reunió de l'AMPA on he coincidit amb una companya de llista i amb el Murphi, l'individu que em va arrossegar cap a la mala vida de les associacions i la política a començaments dels 90. La gràcia és que ell ja s'ha retirat de tot això i jo estic empantanegat fins el coll. Encara ara no sé si maleir-lo o agrair-li…

[@more@]

Però em fa gràcia veure com es torna a implicar, perquè ell també pateix d'aquest mal.

Patir d'aquest mal és una expressió que va deixar anar el Ramon, una de les persones més intel·ligents, lúcides i bona persona -tres qualitats que difícilment coincideixen alhora en algú- d'aquest poble. En Ramon té una feina d'aquestes estressants vinculades al sector social on tot són drames, no hi ha recursos i les satisfaccions cal buscar-les amb ganes perquè costen de trobar. A més, és president d'alguna entitat i col·labora activament en un grapat més. I sempre somriu. I prou intel·ligent com per a refusar sistemàticament ser alcalde!

Doncs en Ramon, un dia que xarràvem a la porta de la seva feina i ens explicàvem les desgràcies mútues dels treballadors del món social, i ho vinculàvem al fet d'estar en entitats on hi passes moltes hores amb l'esperança aquesta del món millor, va deixar anar: "és que els que patim d'aquest mal, no ens en podem estar"

La pega és que més persones haurien de patir d'aquest mal.  A la llista d'esquerra, tots patim el mal. Avui la repassava i no hi ha ningú que no col·labori activament en almenys una entitat. I això hauria de ser la normalitat.

Del meu pas pels escoltes em queda el lema de vida "deixa aquest món una mica millor del que l'has trobat" I a mida que passen els anys em dono compte de l'enorme complexitat de fer-ho.

Per cert, anar de reunió m'ha salvat d'anar a penjar cartells. Ai, que me'ls penjaran torts!

Comentaris tancats a Patint d’aquest mal.

Patint d’aquest mal.

Torno d'una reunió de l'AMPA on he coincidit amb una companya de llista i amb el Murphi, l'individu que em va arrossegar cap a la mala vida de les associacions i la política a començaments dels 90. La gràcia és que ell ja s'ha retirat de tot això i jo estic empantanegat fins el coll. Encara ara no sé si maleir-lo o agrair-li…

[@more@]

Però em fa gràcia veure com es torna a implicar, perquè ell també pateix d'aquest mal.

Patir d'aquest mal és una expressió que va deixar anar el Ramon, una de les persones més intel·ligents, lúcides i bona persona -tres qualitats que difícilment coincideixen alhora en algú- d'aquest poble. En Ramon té una feina d'aquestes estressants vinculades al sector social on tot són drames, no hi ha recursos i les satisfaccions cal buscar-les amb ganes perquè costen de trobar. A més, és president d'alguna entitat i col·labora activament en un grapat més. I sempre somriu. I prou intel·ligent com per a refusar sistemàticament ser alcalde!

Doncs en Ramon, un dia que xarràvem a la porta de la seva feina i ens explicàvem les desgràcies mútues dels treballadors del món social, i ho vinculàvem al fet d'estar en entitats on hi passes moltes hores amb l'esperança aquesta del món millor, va deixar anar: "és que els que patim d'aquest mal, no ens en podem estar"

La pega és que més persones haurien de patir d'aquest mal.  A la llista d'esquerra, tots patim el mal. Avui la repassava i no hi ha ningú que no col·labori activament en almenys una entitat. I això hauria de ser la normalitat.

Del meu pas pels escoltes em queda el lema de vida "deixa aquest món una mica millor del que l'has trobat" I a mida que passen els anys em dono compte de l'enorme complexitat de fer-ho.

Per cert, anar de reunió m'ha salvat d'anar a penjar cartells. Ai, que me'ls penjaran torts!

Comentaris tancats a Patint d’aquest mal.

En campanya, ara sí!

Mai havia anat a encartellar de dia .

[@more@]

Aquesta tarda hem quedat al local per encartellar una mica i preparar plafons de cartró. No m'ha agradat gaire, això de fer-ho a les set. Sóc animal de costums i s'encartella de nit, com s'ha fet tota la vida!!! En fi…

Curiosament, quan la gent comença a pensar en la campanya nosaltres ja tenim la feina feta i anem amb la idea del dia 28.

Ahir, a la reunió setmanal, vem tenir temps de filosofar una mica i de començar a dibuixar escenaris de futur. No sé altres pobles, però en aquests els rumors i les històries per no dormir van que volen. Des del sector socialista s'afirma sense manies que ja tenim un pacte previ amb convergència. Des del sector convergent es dona per fet que de Barcelona ens donen instruccions per a fer un tripartit…

Increïblement, tothom dona per fet que no ho decidim nosaltres sinó que ve donat per Barcelona. I suposo que si ho diuen és perquè s'ho creuen de debò. En paraules del Daniel: "coneixent-nos, només faltaria que de Barcelona ens diguéssin una cosa per a que nosaltres féssim tot el contrari". Ens pot l'anarco-sivestrisme, què hi farem!!

Una dada curiosa que portava l'Avui i que he llegit a raco catala:  

Pactes CiU+PSC: 34
Pactes CiU+ERC: 32
Pactes PSC+CiU: 24
Pactes PSC+ERC+ICV: 20

A Catalunya triomfa la sociovergència. 

Total, que quan expliques la veritat, ningú s'ho creu: "Pensem des de Castellar què creiem que és millor per Castellar i actuem en conseqüència". Eulàlia dixit. Crearem una comissió negociadora, si així ho creiem convenient, i aquesta farà una proposta a l'assemblea de militants de Castellar, que triarem allò que més convenient creiem per a Castellar. Cal veure si es pot pactar, amb qui i, sobretot, per a què.

Ara bé, fem el que fem, ens haurem de sentir que ho fem per les poltrones. Per a què pensar, si existeixen les frases fetes? 

Per cert, sense que vingui al cas, un disbarat apocal·líptic: Avui hem fet un referèndum a l'escola per a triar el nom que li posarem al nou centre. Hem votat i, per un estret marge, ha guanyat el nom de sol i lluna, els gegants de Castellar. Doncs bé, tot i que hem obert la urna a les cinc, la meva companya s'ha trobat una senyora que afirmava saber el resultat des de les dotze del migdia, quan encara faltaven més de quaranta persones per votar…

Parlant de felicitat. A mi aquest video de'n Belda me'n porta molta, que voleu que us hi faci…

Comentaris tancats a En campanya, ara sí!

Ara que sabia dir fregoneta li diuen gonogolum!

Com a aportació a la campanya em passen un llibre per a que en tregui propostes:

Elogio de la lentitud de Carl Honore.

[@more@]

Començo el llibre pel capítol de ciudades lentas i observo, astorat, que explica la base filosòfica del nostre programa de govern pel que fa a model de poble.

Carrils bici, zones de preferència peatonal, promoció del transport públic, comerç tradicional al centre del poble i no grans supermercats i zones d'oci als polígons…

En definitiva, que sense saber-ho, estàvem adherint-nos a la xarxa mundial d'slow cities... I nosaltres que ens creiem tan originals! Continuaré estudiant el tema…

Per cert, penjo el programa de govern pels propers quatre anys.

esquerra – programa de govern 2007 – 2011.pdf

Comentaris tancats a Ara que sabia dir fregoneta li diuen gonogolum!

A la calle!

De les meves referències musicals "de tota la vida" els kortatu n'ocupen un lloc destacat.

[@more@]

Una de les seves cançons, a la calle, ha estat sempre un pensament a tenir en compte. La vida passa al carrer, i al carrer és on es lluita per les coses que hom creu importants. A cops de roc a Palestina o, en una altra dimensió i un altre context,  traient els gegants a Castellar del Vallès. 
I qui viu la vida des de dalt d'un cotxe no pot tenir una visió tan centrada i global com la d'aquell que va a peu.
Aquestes i d'altres pensaments em van venir al cap al primer acte de proximitat que vam organitzar a la plaça Europa.
Ens vam passar el matí xerrant amb la gent, i vam sortir d'allà amb un llistat de petites -i no tan petites- coses fàcilment solucionables. La imatge del dia -per a mi- van ser el Francesc i el Jordi, llista en mà, passejant per tot el vol de la plaça i comprovant cada escurcell mal solventat i plaça d'aparcament mal pensada que ens havien dit.
Quan expliques a algú que et dediques a la política -encara que especifiquis que ho fas per vici com és el meu cas i no professionalment- immediatament espera que li fotis un rotllo  sobre ves-a-saber-què. Acostumen a quedar-se parats quan escoltes, perquè si alguna cosa hem heredat de l'administració espanyola és aquest costum tan colonialista de no escoltar a l'administrat -el concepte ho diu tot- i només voler-lo alliçonar.
L'inflable i la campanya -i ho puc dir perquè no ha estat pas idea meva- han estat una gran pensada. Ens han permès fer la campanya que volíem. I disfrutar-la.
A la calle!
En fi, com que no he trobat el video i m'ha agafat la basquitis, un enllaç de Negu Gorriak "gora herria". Per cert, en aquest video surt el manu Chao… Una de les coses que molt poca gent sap és que a la campanya del 95 Mano Negra va estar a punt de tocar a plaça catalunya de castellar en un acte d'esquerra. No és conya, però és una altra història!
 

Comentaris tancats a A la calle!